Ja tinc ganes de jubilar-me. Necessito temps només per a mi, per llegir, per sortir a passejar, per no fer res.
Sense anar gaire lluny, l’altre dia vaig haver de llevar-me cinc vegades perquè el nét plorava. Es veu que tenia una mica de febre, però no me’n vaig adonar fins a la tercera vegada que em vaig aixecar del llit.
Vaig trucar al metge i va venir a les sis del matí. quines hores de visita. Total que quan se’n va anar jo ja estava mig morta de son. El nano, amb la medecina, es va adormir. I jo em vaig preparar un got de llet i me’n vaig anar a llegir el diari al sofà.
